La franquícia (o quitança)

La franquícia en una pòlissa d’assegurances és l’import expressament pactat en les Condicions Particulars de la Pòlissa, que serà a càrrec de l’Assegurat i que es deduirà de la indemnització que li corres pongui percebre en cada sinistre.

Es pacta amb l'objecte d'abaratir el cost de l'assegurança.

Pot ser una quantitat tancada i predeterminada. Per exemple: 300 euros, o 500, o 10.000. De cada sinistre es deduirà aquesta quantitat.

També pot ser un percentatge. El 10, 20 o 25 % son els mes comuns. Si es del 10% i el sinistre es valora en 500 euros, la indemnització final serà de 450, ja que haurem restat 50 euros (10%).

Les quitances percentuals es poden limitar per baix i per dalt en una quantitat mínima o màxima. En el cas que veiem abans, si la franquícia fos del 10% amb un mínim de 100 (per exemple), la indemnització fora de 400 euros.

Si el mateix contracte establis una quitança del 10% amb un màxim de 1.000, en un sinistre valorat en 20.000 euros la indemnització sería de 19.000, ja que el 10% de 20.000, 2.000 es superior als 1.000 euros que tenim de límit.

Sobreassegurança, infraassegurança

El risc assegurat no pot ser notablement superior o inferior al del valor real del que s'assegura, de manera que és essencial una prudent valoració de l'objecte assegurat.

En el primer cas (sobreassegurança) un cop produït el sinistre, l'asseguradora solament indemnitzarà el dany fins al valor real del que s'ha assegurat.

En canvi, en el cas de la infraassegurança la cia. indemnitzarà en la mateixa proporció en què cobria l'interès assegurat: en cas que el que es va assegurar valia 10.000 € i es va assegurar en 5.000 €, (es a dir, un 50% del valor) si es causa un dany de 3.000 €, n'indemnitzarà la meitat: 1.500 € (es a dir, la mateixa proporció, un 50%, del dany). Es la regla de la proporcionalitat.

Por tant, es recomana que qualsevol subscriptor de pòlissa s'assessori amb un corredor o advocat responsable, que revisi les clàusules de les assegurances contractades.

La pòlissa

Es el document contracte que regeix les relacions entre la companyia d'assegurança i l'assegurat. Aquest contracte fixa en particular:

* la llista d'esdeveniments garantits, amb les exclusions eventuals.
* la garantia, és a dir, l'assistència aportada a l'assegurat en cas de sinistre.
* les obligacions de l'assegurat:
les mesures de prevenció eventuals a fi de disminuir-ne el risc.
el termini de declaració de l'assegurador en cas de sinistre.
l'import i les condicions de pagament de la prima.
les possibilitats de dissolució de la pòlissa.
* les obligacions de la companyia d'assegurança:
els terminis de pagaments per a la indemnització.

Les pòlisses d'assegurança es componen de condicions generals, comunes a tots els assegurats d'una mateixa companyia per a un risc o un conjunt de riscos donat, i de condicions particulars, específiques de l'assegurat.

Que es l'assegurança?

L'assegurança es un contracte en virtut del qual una de les parts, l'assegurador, s'obliga a la prestació d'un servei a l'altra part, l'assegurat, a canvi de remuneració económica, la prima, en cas de que es produeixi un event el risc del qual es la cobertura a indemnitzar.

El contracte d'assegurança és la clau de volta de la producció d'aquest servei. Estableix les condicions del servei:

* La prima que l'assegurat es compromet a pagar

* La prestació que l'assegurador subministrarà

* Les condicions que obliguen l'assegurador a subministrar la prestació

Es un contracte de transferència de riscos:

* L'assegurat cedeix un risc, per definició aleatori, a la companyia d'assegurança. quan el contracte preveu una franquícia, l'assegurat conserva una part del risc.

* La companyia d'assegurança accepta el risc a canvi de la prima.

El mecanisme de l'assegurança no modifica la probabilitat d'adveniment del risc, ni les seves conseqüències. S'acontenta transferint el risc d'un agent econòmic, l'assegurat, a un altre o uns altres.

Alguns casos com els robatoris, vols de vehicles o accidents de moto són una mica particulars, en la mesura en què la qüestió ja no és saber siun esdeveniment es produirà, sinó simplement quan tindrà lloc.