La tradició marinera ens parla del patró Aranya, aquell que embarcava els altres i ell es quedava en terra. Els vells mariners i pescadors expliquen que així com avui hi ha germandats que auxilien econòmicament els associats malalts, abans hi havia agrupaments de pescadors i gent de mar que quan un bastiment tenia una avaria el feien adobar pel seu compte i si es perdia o negava, donaven diners al seu patró perquè en pogués fer construir o comprar un altre. Aquesta mena de germandats venien a ésser com les entitats que avui són qualificades de companyies d’assegurances.
Barcelona va crear i establir les assegurances entre l’estament mariner, el primer que va obtenir aquesta millora social. No se sap la data fixa en que van iniciar-se, però es té notícia de la seva existència ja el 1435. Barcelona fou, doncs, la primera ciutat del món que va establir les assegurances marítimes i de tota altra mena. Venècia va imitar-la, però no les va adoptar fins a mitjan segle XV.
